¡Sumérgete en los archivos!


  • Els EUA busquen una estratègia global contra l’Estat Islàmic
  • Article publicat al diari ARA el 27/09/14
    Els analistes alerten que no n’hi ha prou amb els atacs aeris per acabar amb els jihadistes
    L’estratègia de bombardejos a Síria i l’Iraq i el subministrament d’armes als peixmergues kurds o als rebels moderats sirians no serà suficient, asseguren els experts, per derrotar l’Estat Islàmic (EI), una organització que controla un territori d’extensió semblant al Regne Unit, compta amb uns 30.000 combatents i factura 1,4 milions d’euros diaris procedents de la producció de petroli. Els Estats Units i els països que s’han sumat als atacs busquen una acció global per aturar la milícia jihadista que ha capgirat el Pròxim Orient. A més de les accions militars, els analistes apunten mesures de soft power que han de servir per aïllar els jihadistes.

    Foto4
    Pamflet de l’Estat Islàmic indicant l’inici de l’embargament a Afrin. David Meseguer©

    INCORPORAR ELS SUNNITES
    El govern iraquià ha de tancar les ferides de la minoria

    La col·laboració d’insurgents sunnites i expartidaris de Saddam Hussein ha sigut decisiva per al ràpid avanç dels jihadistes a l’Iraq. Decebuts amb el govern central, els sunnites han vist en l’EI una oportunitat per lliurar-se d’una administració que ens els últims anys ha beneficiat la majoria xiïta. El nou executiu constituït després de la renúncia de l’ex primer ministre Nuri al-Maliki “té el repte de desenvolupar polítiques inclusives amb sunnites, kurds i les altres minories que conviuen al país”, assenyala Wladimir van Wilgenburg, analista de la Fundació Jamestown. Això podria servir per teixir aliances entre algunes tribus sunnites i Bagdad, com ja va passar el 2006 durant l’ocupació nord-americana, quan milícies sunnites van col·laborar amb els Estats Units per combatre Al-Qaida a l’Iraq.

    TALLAR EL FINANÇAMENT
    L’EI factura 1,4 milions d’euros al dia per pagar sous i l’armament

    Es calcula que l’Estat Islàmic disposa d’almenys 235 milions d’euros provinents de donacions de xeics de països del golf Pèrsic, els rescats pagats pels segrestos, l’assalt a bancs com el Banc Central de Mossul i la producció diària d’entre 25.000 i 40.000 barrils de petroli, que ven a través de xarxes de contraban. Amb aquests fons l’organització islamista pot comprar armament avançat i pagar als milicians i “funcionaris” que estan al servei del califat. “Tallar el finançament de l’EI és vital per minvar la seva capacitat operativa i cal que països membres del front internacional contra els jihadistes, com ara Qatar i l’Aràbia Saudita, es comprometin a evitar que els diners circulin del seu territori cap a mans jihadistes”, adverteix Dean Stavridis, professor de l’Escola Diplomàtica Fletcher de la Universitat de Tufts.

    CONTROLAR LES FRONTERES
    Turquia, Jordània i el Líban poden frenar el pas de jihadistes

    Els combatents estrangers que s’han incorporat a l’EI des d’Europa, el nord d’Àfrica o Rússia han arribat a territori sirià i iraquià travessant les fronteres dels països veïns. Analistes i actors sobre el terreny els acusen de connivència amb els jihadistes per utilitzar-los en benefici propi. Els kurds particularment apunten a una presumpta guerra bruta de Turquia. Salih Muslim, president del Partit de la Unió Democràtica (PYD), la principal organització dels kurds de Síria, creu que “la coalició contra l’EI ha d’exigir a Turquia el seu total compromís per impedir que militants islamistes arribin a Síria”. Denuncia que “Ankara ha donat cobertura als rebels que han operat des de territori turc contra el règim d’Al-Assad i han deixat que els milicians de l’EI actuïn amb impunitat als dos costats de la frontera contra els kurds”.

    CONTRARESTAR EL MISSATGE RADICAL
    Els imams poden deixar clar que l’EI no defensa l’islam

    “La interpretació de l’Alcorà que promou l’Estat Islàmic és totalment esbiaixada, ja que l’islam defensa la convivència i el respecte pels valors morals i les altres religions”, destaca Aymenn Jawad al-Tamimi, expert en jihadisme. “És fonamental que els líders religiosos de les comunitats islàmiques de països occidentals facin pedagogia del que suposa ser musulmà”, afegeix. A més de la importància del control sobre les mesquites a Europa, els experts destaquen la importància dels senyals que ja han enviat les principals autoritats religioses i intel·lectuals de l’islam al món àrab, que s’han desmarcat del missatge i els mètodes de l’Estat Islàmic.

    ACTUAR A LES XARXES SOCIALS
    Internet com a instrument de propaganda i captació

    Milers de musulmans han viatjat a Síria i l’Iraq atrets pel califat proclamat per Abu Bakr al-Baghdadi i la seductora promesa d’un estat en què es pot viure sota la xaria. La propagació d’aquest missatge a tot el planeta ha sigut possible gràcies a internet i les xarxes socials, de què s’ha aprofitat l’aparell propagandístic i de captació de l’EI. La milícia explota a fons la ciberjihad i ha fet evolucionar els seus mètodes.

    Els vídeos amb l’execució de desenes de soldats iraquians o les decapitacions d’occidentals han circulat per la xarxa sense control. I en les últimes setmanes els islamistes han difós una sèrie de vídeos en què obliguen el periodista britànic John Cantlie, segrestat fa dos anys a Síria, a fer-los de portaveu. “Cossos policials i administradors de xarxes globals com Twitter i YouTube han d’extremar el control per evitar la propagació de missatges radicals i tallar els diferents canals de captació de nous jihadistes”, apunta Charles Lister, analista del Brookings Doha Center.

  • Ginebra II está condenada al fracaso antes de celebrarse
  • Después de numerosas cancelaciones y la ausencia de destacados actores en el conflicto sirio, la conferencia de paz de Ginebra II llega muy debilitada y con pocas perspectivas para encontrar una solución a los casi tres años de conflicto. A continuación, expongo de forma sintética algunas de las claves que hacen prever el fracaso de esta cumbre.

    División de la oposición
    La Coalición Nacional Siria (CNS) es una amalgama de grupos con intereses y padrinos extranjeros distintos. Países como Arabia Saudí, Qatar o Turquía tratan de imponer su postura de acuerdo con su agenda regional. La reciente marcha del Consejo Nacional Sirio debilita aún más la Coalición y deja al sector proqatarí debilitado. La CNS se mantiene firme en que Bashar al-Assad no debe jugar ningún tipi de rol en una futura transición. Este punto, innegociable por ambos bandos, es el principal escollo.

    Control zonas sobre el terreno
    Mientras el régimen controla amplia zonas del terreno, el brazo armado de la CNS, el Ejército Libre de Siria, se ha ido fragmentando y cediendo el control de las zonas arrebatas al régimen al Frente Islámico, Jabhat al-Nusra y el Estado Islámico de Irak y el Levante (ISIS). El Frente Islámico, resultante de la unión de siete grupos islamistas y con cerca de 45.000 hombres, no tiene representantes en la CNS. Jabhat al-Nusra y el ISIS, vinculados a Al Qaeda, controlan amplias zonas del norte del país. Por lo tanto, aunque improbable, si hubiera que negociar paz por territorios el CNS no puede negociar ya que el territorio que controla es irrisorio.

    Ausencia principal facción kurda
    En relación al punto anterior, el Partido de la Unión Democrática (PYD) –brazo político del PKK en Siria, controla amplias zonas del norte y no ha sido invitado a la conferencia. En el Kurdistán sirio viven cerca de 3 millones de kurdos –el 10% de la población siria y desde el PYD advierten que “no es posible solucionar la guerra en Siria sin resolver el conflicto kurdo”. La no invitación a Ginebra tendrá una rápida y contundente respuesta de la principal formación política kurda: hoy en Qamishlo se declarará de la autonomía de forma unilateral.

    Ausencia de Irán
    Finalmente la ONU ha retirado su invitación a Teherán ante las presiones de la oposición siria. Craso error puesto que Irán es el principal aliado del régimen sirio y de Hizbullah y ha tomado un papel activo en el conflicto. El acercamiento entre Washington y Teherán y la desactivación del plan nuclear por el régimen de los Ayatolás debería tener su continuación en la mesa de Ginebra. En el conflicto sirio se libra una guerra suní – encabezada Arabia Saudí, Qatar y Turquía– chií por la hegemonía de Oriente Próximo. La continuación de Bashar al-Assad en el gobierno de Damasco es clave para la supervivencia del eje Teherán, Bagdad (gobierno de Al-Maliki), Damsco, Hizbullah (Líbano).

    Interesa que la guerra continúe
    Tres años y 150.000 muertos después no parece vislumbrarse la luz al final del oscuro túnel sirio. No olvidemos que la solución a la guerra no está en manos de los sirios sino de la comunidad internacional y los actores regionales implicados. Más allá de la venta de armas y los negocios derivados de un conflicto, a diferentes estados les interesa que el conflicto se prolongue para que sus enemigos sigan desactivados. EEUU, Israel y la UE ven ahora como Hizbullah combate a los islamistas y Al Qaeda y, éstos a su vez se enfrentan entre ellos. A su vez Ankara observa como el PKK se enfrenta en siria a los yihadistas. Israel cumple su sueño dorado y ve como después del paso de Irán sus enemigos regionales van siendo desactivados. Mientras tanto, los cerca de 9 millones sirios entre desplazados y refugiados sufren las consecuencias de la realpolitik.

    Al-Assad, el mal menor
    Occidente apoyó el golpe de estado en Egipto y el derrocamiento de los Hermanos Musulmanes. Por lo tanto, no tendría sentido apoyar de forma activa a la oposición armada siria donde los Hermanos Musulmanes juegan un papel importante. Después del crecimiento de grupos yihadistas como Jabhat al-Nusra y el Estado Islámico de Irak y el Levante, Al-Assad se presenta como garante de la lucha contra el terrorismo islamista. Los recientes contactos entre Damasco y los servicios de inteligencia de varios países occidentales confirma la apuesta de Occidente por el rais.

    Publicado en GARA el 23 de enero de 2013.

  • Els kurds de Síria desconfien de la intervenció

  • El principal partit rebutja l’atac dels EUA i altres formacions insten Obama a combatre els jihadistes

    Checkpoint de las YPG en Ashrafiyeh, barrio de mayoría kurda en Alepo. David Meseguer © Checkpoint de les YPG a Aixrafiyeh, barri de majoria kurda d’Alep. David Meseguer ©

    Enfrontats alhora amb el règim de Baixar al-Assad i grups jihadistes opositors vinculats a Al-Qaida, els kurds de Síria lliuren la seva pròpia guerra dins de la guerra. La perspectiva d’una intervenció militar estrangera i el paper que pugui jugar-hi Turquia preocupa aquesta minoria, que representa el 10% de la població siriana.

    “La intervenció no és la solució. Complicarà encara més un conflicte en què molts estats tenen ficades les mans i no queda clar qui mata a qui”, explica a l’ARA, des de Diyarbakir, Salih Muslim, president del Partit de la Unió Democràtica (PYD), principal formació kurda de Síria. Alineat amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), el PYD controla des de fa un any diferents zones del nord del país i ha establert una mena d’autogovern de facto , amb institucions al marge de Damasc i l’ensenyament de la llengua kurda a les escoles.

    “Els Estats Units parlen d’atacs selectius, però això no és realista. Quan s’iniciï l’ofensiva, no s’aturarà i pot portar conseqüències imprevisibles a la regió, com un atac d’Israel al Líban”, adverteix Muslim. El polític kurd alerta que “Al-Assad té a les mans armes amb gran poder destructiu que encara no ha utilitzat”.

    “El PYD s’oposa a la intervenció, però els partits del Consell Nacional Kurd pròxims al president del Kurdistan iraquià, Massud Barzani, en són partidaris”, assenyala Wladimir van Wilgenburg, analista de la Jamestown Foundation.

    Al-Qaida com a objectiu

    D’ençà que el Front al-Nusra -grup jihadista vinculat a Al-Qaida- va atacar una patrulla de milicianes de les Unitats de Protecció Popular kurdes a la ciutat de Ras al-Ain el juliol passat, els extremistes islàmics i la guerrilla kurda mantenen forts combats a les províncies del nord del país. Al-Nusra i l’Estat Islàmic de l’Iraq i Llevant (ISIL) acusen els kurds “d’infidels” i estan segrestant molts civils kurds, acusats de col·laboradors del PYD.

    Un hipotètic atac pot comportar l’afebliment de la capacitat militar del règim i, en conseqüència, un enfortiment dels grups islamistes radicals opositors que intenten desestabilitzar les zones de majoria kurda. Aquesta preocupació ha portat Xalal Gaddo, líder del Partit de l’Esquerra Kurda de Síria, a demanar explícitament a Washington que “inclogui Al-Qaida entre els seus objectius militars”. La por que l’armament subministrat caigui en mans d’aquests grups islamistes cada cop més poderosos ha estat un dels principals esculls perquè els Estats Units i els seus aliats facilitin armament a l’oposició siriana.

    Però els experts també assenyalen que si, finalment, l’atac nord-americà no arriba, els jihadistes també en poden sortir reforçats. “Fa temps que els sirians se senten abandonats per Occident i això ha fet augmentar les simpaties cap a Al-Qaida i grups afins. La no-intervenció encarà reforçaria més aquestes faccions”, alerta Van Wilgenburg.

    Drama humanitari

    Els enfrontaments entre la milícia kurda i grups jihadistes al nord del país han fet incrementar l’allau de refugiats cap a la veïna regió autònoma del Kurdistan iraquià. Segons dades de l’ACNUR, cada dia prop de 2.000 sirians, majoritàriament kurds, creuen la frontera amb l’Iraq. Bagdad ja acull 172.000 dels 2 milions de refugiats del conflicte.

    Mentre la província de majoria kurda d’Al-Hasakah té la sort de comptar amb frontera directa amb el Kurdistan iraquià i, per tant, pot abastir-se d’aliments de manera més senzilla, la regió d’Afrin, al nord de la província d’Alep, està patint una greu crisi humanitària . “El bloqueig de les carreteres pels grups islamistes al sud i la inexistència d’un pas fronterer amb Turquia al nord està provocant una gran escassetat de menjar i medicaments. La situació és crítica”, denuncia Ismael Arabo des de Cindirese.

    Article publicat al diari ARA el 10 de setembre de 2013.

TAG / CLOUD

#PrimaveraValenciana 7k-Gara AKP al assad Alepo ARA Argentina Balcanes Barcelona BDP Buenos Aires CNT Cultura Elecciones Generales Erdogan Frente Polisario Gaddafi Gara Gitanos Hatip Dicle Hizbullah Inmigración Interviú Italia Joia Magazine Kandil Kurdistán La Vanguardia Libia Mundo música PJAK PKK Presència PYD refugiados rusia siria Sociedad Sáhara Occidental Tango trastornos mentales Trileros Turquía YPG|

  • Portfolio David Meseguer
    junio 2017
    L M X J V S D
    « oct    
     1234
    567891011
    12131415161718
    19202122232425
    2627282930